El càntir més conegut del Vendrell, i per extensió, del Baix Penedès (a Torredembarra també va haver-hi un taller que el feia: Cal Gerrer), és el càntir de camp. El tenia el pagès al tros, n’hi havia a les fàbriques, el trobàveu a peu d’obra i s’hi bevia a les llars. Anava envernissat només de dalt, com una corona verda que comprenia els dos brocs i la nansa. Se’n feien sis mides escalonades que tractaven d’adaptar-se a les conveniències de l’us; tanmateix, dos models eren fora mida: el càntir de canalla i el de mariner. El primer, esdevenia gairebé una joguina, els seus escassos 14 cms. el feien apte perquè l’ infant acompanyés el pare o la mare (més segur l’avi o l’avia) a “omplir el càntir”; el de mariner, notablement gran, servia precisament per allò que el seu nom ens suggereix: disposar d’aigua potable a la barca durant la pesquera o la singladura.