Els orígens del porró, a Mataró
Els orígens del porró (resum)
Per Josep M Rovira i Valls
Associació Vidre Bufat de Mataró – Arxiu Comarcal del Maresme
Mataró, 9 de novembre de 2023
Bona tarda, senyores i senyors,
en primer lloc, vull agrair la invitació de l’Associació Vidre Bufat de Mataró – en la persona del seu president Marcel Estrems amb qui compartim tertúlies al mòbil, com és habitual d’ençà que escassegen les tertúlies de sobretaula i encara més les d’ateneu, com la que ens ocupa avui. Gràcies per convidar-me. I també, deixeu-me lloar l’edifici i l’entitat que ens acull. De l’entitat, el Salvador Cabré arxiver del Arxiu Comarcal de l’Alt Camp (ACAC), me n’ha parlat molt bé, i el doctor Josep Maria Sans Travé que també us coneix i recorda, m’ha demanat que excusi la seva presència. Li hauria agradat venir. Ambdós us envien salutacions cordials.
Però de l’edifici, de Can Palauet, qui me n’ha parlat ha estat la Dra. Francesca Español, que té la dèria d’inventariar els finestrals gòtics, com el que llueix a la vostra façana, que contenen columnes o capitells obrats a Girona, en una mena de taller de peces seriades dels segles XIV i XV.
I per acabar-ho d’adobar, hem de suposar que, en una sala d’aquest mateix palau, s’hi van fer servir les més belles peces de vidre de Mataró, almenys en un dels casaments nobles, com el Luis de Haro, nebot del comte duc d’Olivares, que s’hi va fer al segle XVI, en plena efervescència del vidre mataroní.
Venir a parlar de vidre a Mataró és arriscat, donat que, per mi, és el centre de producció de vidre més prestigiós de Catalunya, perquè de Mataró, molt probablement, en van sortir les peces més boniques de la història del vidre català. Avui no parlaré del vidre català, tot i que m’hi hauré de referir, perquè podria prendre mal: jo he vingut aquí a parlar del porró, i aquest, sigui per esvelt, per gallard o per seductor, es deix dominar més bé.
La presentació porta per títol “Els orígens del porró” però que ben bé es podria encapçalar “Història del porró” perquè per poder parlar dels orígens del porró ha calgut reconstruir la seva història.
El porró és un recipient de vidre bufat, dissenyat per un vidrier català el segle XVII, per a beure vi a galet, prenent el nom de la mesura que contenia.
Ja els ho avanço: el porró és un recipient per a beure vi a galet, inventat el segle XVII, en algun lloc de Catalunya i que, a banda de les nostres taules, es troba entre els objectes més preuats de les grans col·leccions de vidre del món.
És a dir: en algun forn de vidre de Catalunya, encara no podem precisar on, tot i que jo sempre dic que el més probable és que fos a Mataró, i creieu-me que no ho dic perquè avui sigui aquí –ho he escrit diverses vegades– un vidrier va dissenyar un atuell de vidre bufat que hi cabia la quantitat d’un porró de vi (aproximadament un litre) i el va dotar d’un galet per poder beure vi, a galet. Almenys, aquesta és la meva il·lusió i això és el que jo penso, si cal, ho posarem a debat.
El porró per a beure vi es fa servir allí on es fa vi.
Per establir l’origen del porró calia començar per la seva utilitat principal. El porró és present “principalment” a les zones vinícoles on encara es ven vi a doll.
Ens referim a les comarques de la Conca de Barberà, l’Alt Camp, el Penedès, el Priorat, Alella, l’Empordà, i a algunes zones d’Aragó de Navarra i de La Rioja. A Mallorca encara “xerriquegen” i a València també, tot i que el fan servir també per beure la clara (cervesa amb gasosa) amb un estri similar que en diuen barral i que jo en dic porró valencià.
A la gran zona vinícola de Llenguadoc-Rosselló, tot i ser una de les zones de més producció de porrons al segle XVIII, actualment només algunes famílies el fan servir ocasionalment i costa molt de trobar un porró als restaurants.
CONCLUSIONS
Podem demostrar que és d’origen català?
Ja ho hem demostrat. No és espanyol, és català. Catalunya encara no era d’Espanya quan es va inventar el porró.
Hi ha porrons a altres cultures mediterrànies o a la resta del món?
Amades no tenia internet. Nosaltres sí. No hem trobat, enlloc del món, cap porró ni estri que se li assembli per beure vi a galet, i els que hi hem trobat eren catalans o fets per o per a catalans. (exemple a Altare) Qui sap si un dia …
Què en saben del porró els col·leccionistes i els museus de vidre de tot el món? Ho saben que és un invent català?
Cal fer molta pedagogia. De moment tenen el llibre i de tant en tant els revisem les fitxes aportant proves de les errades que hi tenen. Hi ha feina, però la farem i ens en sortirem
No podem permetre que a la nostra generació se’ns acusi de perdre un estri tan únic i espectacular com el porró.
El porró és un atuell català que té més de 400 anys d’història. Forma part de nosaltres, de la nostra cultura, de la nostra manera de ser, i ens situa com un poble, intel·ligent, prudent i assenyat.
Entre tots, els catalans de dalt i de baix i d’arreu dels Països Catalans, hem de vetllar perquè el porró no marxi mai de les nostres taules.
Permeteu-me tornar a agrair la invitació de l’Associació Vidre Bufat de Mataró, mentre confio a poder compartir amb vosaltres tot allò que la recerca ens pugui aportar. Aprofito per animar-vos a continuar amb aquestes jornades i amb la tasca que dueu a terme per recuperar la història del vidre mataroní, mentre em poso a la vostra disposició pel que convingui.
Tingueu salut i llarga vida, amb un bon porró de vi.
Salut a galet!
© Josep M Rovira i Valls, 2023
L’ORIGEN DEL PORRÓ
Les proves més evidents, però, per datar l’origen del porró de vidre per a beure vi a galet al segle XVII són aquestes:
Uns inventaris de Barcelona i Perpinyà
Un forn de vidre a Vallbona d’Anoia
Un dibuix sobre una rajola catalana del segle XVII
Alguns exemplars de vidre del segle XVII
Els inventaris de Barcelona i Perpinyà
El porró apareix entre les peces de vidre en diversos inventaris del segle XVII a Barcelona i a Perpinyà. Vull destacar el treball de Denis Fontaine, presentat el setembre de 2018 a Saint André: Les «porrons» dans les apothicaireries de Perpignan au xviie siècle on es demostra que el nom del porró, de vidre, com a atuell per contenir oli, ja existia a Perpinyà el 1631.
En la “Taxa de preus del governador de Catalunya Joan d’Austria” un inventari del 1653, es descriu una “Tassa de bec amb corona” que el citat Josep Gudiol assegura que descriu el porró actual. El mot “tassa” és equivalent al porró tradicional català de coll tort que, en algunes zones de Catalunya (Vimbodí, Manresa) se l’anomenava “tassa de coll tort”.
Un forn de vidre a Vallbona d’Anoia
També hi ha l’inventari del 1664 d’un vidrier de cognom Gralla a Vallbona d’Anoia on especifica que fabricava, entre altres peces de vidre, porrons. Aquest forn, de certa importància a l’època, ja era conegut el segle XVI.
L’altra prova evident és la llinda de Vallbona d’Anoia, pensem que és del mateix forn de vidre dels Gralla que data de 1671. Aquest forn, regentat per diverses famílies, va treballar fins al segle XVIII.
Un dibuix sobre una rajola catalana
El descobriment més sorprenent va ser el primer dibuix d’un porró a les mans d’un home, ens el va facilitar l’estudiós i especialista en ceràmica Albert Telese i Compte: una rajola catalana del segle XVII, que ell mateix, en el seu prestigiós llibre sobre Les Rajoles Catalanes d’Arts i Oficis, hi figura datada el 1575. Serveixi aquesta citació com a reconeixement a la ingent tasca que ha fet l’Albert Telese, i la seva dona, per la recerca en la ceràmica catalana i en moltes altres especialitats.
Aquestes “noves” evidències, juntament amb les que ja havia detallat Amades el 1938, situen el porró com un atuell de vidre català, del segle XVII. Per tant, el porró és barroc.
Alguns exemplars del segle XVII
De tota manera es coneixen pocs exemplars de porró del segle XVII. La tipologia, en canvi, és evident. Si hi hagués la manera d’analitzar o datar alguns porrons que es troben a Vic, Peralada, Sant Feliu de Guíxols o al Museu Bac de Roda de l’Àngel Masmitjà, és molt possible que ens trobéssim amb peces del segle XVII. Restem a l’espera de la publicació dels estudis fets a les excavacions del Born de Barcelona i a uns altres estudis sobre vidres de Mataró, ambdós sobre els vidres del segle XVII per si ens aporten alguna novetat al respecte.