Porrons de segador, a Vilabella
El Museu del Camp de Vilabella i la Pinacoteca Romà Comamala comparteixen espai en un antic convent de monges dominiques. Les sales d’ambdós museus se succeeixen a la visita: ara art, ara eines del camp. Ara una benvinguda amb pintura i escultura barroca, ara un espai amb eines del camp; ara una capella privada, ara un quarto per dormir; ara una sala d’art, ara una cuina popular. L’espai és ampli i està perfectament museïtzat. A més, compta amb la sorpresa d’un nou Museu Paleontològic amb fòssils provinent del terme de Vilabella, i fins i tot de la Cova Fonda, que tot i ser terme de Salomó, els de Vilabella se la consideren com a seva.
Els porrons de segador o de garberer
El museu exposa en una petita vitrina tres exemplars de porró de segador, també dit de garberer, segons la contrada. Es tracta de porrons de vidre verd blavós que semblen fets del mateix forn de vidre. D’aquest tipus de porrons se’n feien, sobretot a Almatret (Segrià) de meitats del segle XVIII fins a finals del segle XIX; i també, de la mateixa tipologia, als forns de vidre de Vimbodí, durant la primera meitat del segle XX.
El porró de segador acostuma a tenir una capacitat superior als quatre litres de vi. Es transportava dins cistell de vímet fet a mida, a dintre del qual s’hi posava un sac mullat amb aigua fresca, per mantenir el vi en fresc durant ja jornada de la sega o de la batuda.
Amb l’Associació d’Amics dels Museus de Vilabella hem quedat que farem una tasca de recerca per mirar d’esbrinar l’origen dels porrons de Vilabella. Ho publicarem aquí mateix.
Visita al Museu del Camp de Vilabella (21 de febrer de 2021)
© Josep M Rovira i Valls, 2021
© Museu del camp – Pinacoteca Romà Comamala, Vilabella (Alt Camp)