Vidre català a Berlín
Aquesta petita exposició de vidre català a Berlín ens ajuda a identificar les peces que fins ara, pensem que per desconeixement, s’atribuïen genèricament a Espanya.
El de l’esquerra és un porró de taverna (s. XIX o s. XX). Fixeu-vos que té un montjuïc (el promontori de sota cap a dins) molt pronunciat. A les tavernes servien el vi en porrons; un porró equivalia a un litre, més o menys; alguns porrons de taverna duien el montjuïc més elevat, d’aquesta manera hi cabia menys líquid, però veien la unitat pel mateix preu: una petita trampa. Aquest de Berlín és una meitadella (mig litre de vi).
El de la dreta és un porró de coll recte amb acabat de valona (el disc que corona el broc) decorat amb fils i botons de lacticini (lattimo en muranès). És un porró del segle XVIII. En podem trobar de similars a diversos museus i col·leccions privades de Catalunya com la del Castell de Peralada, la de l’Àngel Mitjà de Roda de Ter, i la Fundació Privada per l’Arqueologia Ibèrica de Figuerola del Camp. A la revista Cultura i Paisatge en vam publicar un de semblant a l’article sobre el porró: vegeu https://porrodevidre.cat/1051/el-porro/
El càntir central, decorat també amb lacticini, és molt rar pels taps i decoració amb acabats metàl·lics, potser de plata, que porta al broc, al galet i al peu, probablement afegits amb posterioritat per donar sumptuositat a la peça. No n’havia vist com aquest. El càntir és una tipologia genuïna del segle XVIII, segurament de Mataró tot i que és difícil de precisar.
Vist per Damià Amorós al Museu de les arts decoratives de Berlín (28 de desembre de 2017)
© Josep M Rovira i Valls, 2017
© Museu de les arts decoratives, Kunstgewerbemuseum. Berlín