Bevent en porró a la Font Baixa de l’Espluga de Francolí
Bevent en porró a la Font Baixa de l’Espluga de Francolí
Les fotografies parlen o almenys a mi m’ho sembla. A la imatge que ens envia l’amic dels porrons Josep M Vallès i Martí, historiador de l’Espluga de Francolí. Hi veiem dos vehicles, un grup d’homes i algunes dones: Però entre tots el que destaca és el personatge del mig bevent en porró.
L’escena ens mostra la parada dels cotxes que feien el trajecte de l’estació de tren de l’Espluga de Francolí al Balneari de Villa Engràcia i al Balneari Hotel del Centre de la zona de les Masies, que està situada en una carretera que hi ha entre l’Espluga i Poblet per la banda de la muntanya. Les Masies des de finals del segle XIX era un indret conegut per anar a prendre les aigües: hi venia gent de tota Catalunya. Aneu-hi, i si teniu curiositat encara podreu veure, a tocar de Villa Engràcia, l’antiga Font del Ferro, actualment ensulsiada, i la de la Magnèsia, que encara raja, gairebé tocant a Poblet.
A la imatge hi apareixen dues dones i una nena, que podrien formar part del grup o simplement anaven a buscar aigua a la Font Baixa, indret molt característic de la vila coneguda perquè hi ragen disset canelles o disset fonts. La dona del mig podria estar omplint un càntir, la del costat, de semblança força jove, sembla que porti dol i que tingui fred. La nena, enfilada a la pica de la font, aguanta l’equilibri amb la mà recolzada a la paret feta de bolsons de pedra. Al davant hi ha cinc homes adults, dos joves i dos nens. En total hi apareixen dotze persones que, juntament amb l’autor de la fotografia, feien un dinar a la font.
L’home del porró es deia Joaquim Amigó i Torres. Era el pare del personatge que sosté una ampolla de xampany (Francolí?) de nom Ramon Amigó, pare i avi de l’actual Ramon Amigó, home de tracte afable i amistat perpètua, prou conegut a l’Espluga. És, conseqüentment, l’avi del Ramonet Amigó, bon amic i excel·lent actor, artesà, artista i restaurador, i tot allò que es proposa. Tota una nissaga de bons espluguins.
Hi ha detalls que, tot i que no es veuen massa bé, els intentarem descobrir. L’home assegut al costat del que sosté l’ampolla de xampany, duu a la falda un tovalló blanc i una ampolla de vi. El cistell o cove de dues anses sembla que contingui pa, o potser fruita. Hi ha dos personatges, un de jove i un altre no tant, que van més mudats, sembla que portin corbata: l’un el veiem dret a tocar del cotxe amb armilla i l’altre, assegut a la vorera, amb americana. Podem suposar que són els xofers dels automòbils de passatgers. Hi ha un altre personatge al darrere que sembla que es posa alguna cosa a la boca que no aconseguim endevinar que és.
A la dreta de tot destaca un home, que llueix mitja calba, vestit amb una bata: pensem que podria ser un camàlic: homes que es llogaven per hores, per fer qualsevol feina o per transportar allò que convenia d’un lloc a un altre amb un petit carro o un carretó.
L’escena central la componen els tres homes de la casa, probablement els propietaris del servei, que juntament amb un nen que observa la situació en primer terme conformen l’objectiu del fotògraf, que no és altra que fer un record d’un dinar a la fresca, on el porró i l’home que el sosté, intencionadament, esdevenen els protagonistes de l’escena. Assegut a terra i arrepenjat al para-xocs del vehicle, hi ha un jove amb un plat a la falda vestit amb pantalons curts i mitjons llargs.
El vehicle identificat per la seva publicitat BALNEARIO HOTEL DEL CENTRO ESPLUGA DE GRANCOLÍ sembla que porti la matrícula T. 973. Al vehicle de l’esquerra, del qual només es veu una roda del darrere i el parafang, s’hi pot llegir les lletres RACIA, que corresponen a VILLA ENGRACIA, l’altre establiment balneari de les masies.
El Josep M Vallès situa la fotografia abans de 1924 donat a l’esquerra de la imatge, a tocar de la columna dòrica, s’hi va construir un quiosc de venda de gelats i refrescs, projectat per l’arquitecte noucentista Josep Maria Vives i Castellet, de Valls.
Josep M Rovira i Valls, 1 de febrer de 2022