Porró de Poblet, Museu de Poblet

PORRÓ DE LA FARMÀCIA DEL MONESTIR DE SANTA MARIA DE POBLET

Autor desconegut

s. XIV

Vidre bufat, lleugerament groc, iridescent amb reflexos blaus

21 x 23 x 9,8 cm

Farmàcia del Monestir de Poblet

Museu del Monestir de Poblet

Monestir de Santa Maria de Poblet. Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà)

Tot i que per origen forma part del catàleg dels vidres medievals catalans, en opinió d’alguns estudiosos del vidre podria ser encara més antic. Un dels principals símbols de la cultura catalana però també mediterrània és el consum de vi dins d’un curiós recipient de vidre, format per un cos central – buc o dipòsit–, un orifici ample dedicat a l’ingrés de la beguda – broc – i un de més llarg i prim de sortida – galet-: el porró.

Un element indispensable a les taules de la Corona d’Aragó i la mediterrània durant els segles XVII, XVIII, XIX i ben entrat el segle XX. El de Poblet representa una raresa en diferents sentits: el més antic conservat a Catalunya; utilitzat en farmàcia; conservat intacte –sense cap fissura ni falta- i, pràcticament, in-situ.

La seva singularitat i raresa l’han fet una peça destacada del patrimoni pobletà i element d’estudi per la majoria de grans noms de la història de l’art al nostre país. L’últim estudi dedicat al porró, el llibre de Josep Maria Rovira, “El porró: de Poblet a Nova York” esdevé una bona mostra.

Damià Amorós Albareda.

© Fotografia: Carles Fargas

Per saber-ne més:
Article: El Porró de Josep M Rovira i Valls(Cultura i Paisatge #6)